Pero acabo de ver que el motivo por el que me siento identificada con el movimiento 15M y estoy trabajando en él desde dentro, la razón por la que el 19J me planté la peineta reivindicativa y me manifesté contra la clase política en general y CiU en particular, mi postura ante los recortes convergentes y la infamia de la ley ómnibus quedan muy bien reflejadas en un comentario que hice a mis compañeros del grupo de Diversidad Funcional hace un rato:
Son materialistas recalcitrantes, liberalistas radicales. CiU se ha convertido en la fuerza política más neoliberal, donde lo que importa es única y exclusivamente hacer más dinero.
La construcción accesible no les interesa: entre sus votantes hay más constructores y especuladores que discapacitados.
Revocan normativas de control a los pisos turísticos en cualquier piso de cualquier finca, dando lugar mayor especulación y molestias a los vecinos. En Pedralbes o en Tusset no se harán pisos turísticos, seguro.
Revocan la ordenanza contra circular en 4 x 4 o moto por áreas forestales. Sus votantes quieren amortizar los 4 x 4 que se compran para ir al Caprabo y piensan que lo de proteger la flora y la fauna autóctonas es de perroflautas.
Son una lacra de la sociedad. Son descarados, prepotentes, irresponsables y anticonstitucionales, pero sus seguidores les votan y sus contrarios se abstienen.
Yo voté, como cada comicio, porque lucho en ambos frentes, y creo que se debe seguir votando a pesar de todo porque algunas formaciones son mucho peores que otras. Y ninguno de los 3 mayoritarios me representa, pero tengo claro quién me va a joder más.
Podría añadir algo más, pero prefiero dejarlo así... Y, de paso, comparto por aquí para quienes no lo habéis visto ya vía Twitter o facebook un manifiesto con el que estoy totalmente de acuerdo y un vídeo que creo que os puede interesar:
Contra la persecución y criminalización de la democracia.
En apoyo de la dignidad de la indignación.
(También conocido como el "Manifiesto intelectual")
Presentació del manifest sobre la dignitat dels indignats (18 de juny de 2011) from pep domenech on Vimeo.
Texto íntegro del manifiesto
Les protestes col·lectives viscudes al llarg d’aquests últims mesos, encarnades en el moviment 15-M, les acampades i les mobilitzacions contra les retallades socials, són una mostra del profund malestar davant del perill de ruptura social que estem vivint en aquests moments. En una societat on l’exclusió social, la precarietat, l’atur i la pèrdua de drets són una realitat creixent, la política desenvolupada des de les nostres institucions ha desplaçat el centre d’atenció de les mesures per crear ocupació i protegir els més afectats per la crisi al debat sobre el dèficit públic. Un debat prenyat d’un fort dèficit democràtic, imposat des d’instàncies no democràtiques i que pretén aprofundir en un nou model de societat marcat per la falta d’equitat i justícia social. A casa nostra, les dues eines més evidents d’aquest procés són en aquests moments la Llei de Pressupostos i la Llei Òmnibus impulsades pel govern de CiU. Dues lleis no referendades en cap programa electoral ni per cap procés de negociació previ.
El malestar està en la base de la protesta social; la creativitat i la generositat és el que li ha donat forma i contingut, i l’actuació pacífica pròpia de la desobediència civil n’ha estat el signe d’identitat més clar. La reacció enfront d’aquesta protesta per part de mitjans i polítics s’ha caracteritzat primer per la sorpresa, en la mesura que no l’entenien; després per la preocupació, en la mesura que els impugnava, seguida per la repressió més descarnada, en la mesura que no l’acceptaven, i ara, finalment, per la criminalització. Assistim en aquest últim sentit, a partir d’uns incidents totalment condemnables, a l’estigmatització política d’una protesta que ha assenyalat els principals problemes del nostre país fora dels consensos polítics i mediàtics imperants. En la mesura que les institucions representatives obeeixen els dictats fets des d’institucions que la població no ha triat (com el FMI, els mercats financers i les agències de ràting), la democràcia es buida de contingut a ulls d’una part creixent de la població; en la mesura que les protestes socials pacífiques reclamen un retorn a la sobirania dels ciutadans i ciutadanes, aquestes protestes prenen una clara dimensió de defensa de la democràcia. No a l’inrevés.
Els firmants d’aquest manifest condemnem en aquest sentit la criminalització mediàtica i política que pren la part pel tot i que es realitza des de la pretensió de transformació social més radical que ha viscut el nostre país des de l’inici de la democràcia, així com saludem la capacitat de resposta que està mostrant una part creixent de la població. Una criminalització que esdevé discurs d’amenaça contra ciutadans pacífics i contra aquells que, com l’Arcadi Oliveres, els donen suport. La protesta i la revolta han estat bases constitutives de la conquesta de les nostres llibertats; la seva criminalització i persecució només poden ser el pròleg de la seva pèrdua.
No hay comentarios:
Publicar un comentario